Fecha: 5/12-gener-2013
Circular: -
Recorregut: -
Desnivell: - 34
Grau de dificulta: difícil
Duració:
AVENC DES COLL DE SON CAMPS
Aquesta cavitat, juntament amb l’avenc des Cérvol, forma part d’una mateixa fractura SO-NE. Sembla que amdues varen esser inventariades pel Grup Espeleològic Fosquers (GEF) amb el mateix nom, sense tenir constància a la FBE de l’aixecament topogràfic. Després de llargues desobstruccions als dos avencs, ens separen uns 10 m del tot impracticables. És preferible distingir la toponímia per tal d’evitar-ne confusions.
L’avenc és ben visible al mateix coll. Aquesta evidència, aparellada a la proximitat de les barriades de Palma, han omplert aquesta bella cavitat de tot tipus d’escombraries.
Podem instal·lar a un pi proper i col·locar un desviador al llavi de la boca (3 x 1 m). Ens queda un rappel d’uns deu metres per comparèixer a una espaiosa sala (10 x 10 m) presidida per una imponent estalagmita. Tota la cavitat es presenta recoberta de colades parietals. Al centre, un gran con de blocs i pedres de l’esfondrament es mescla amb materials al·loctons (terra, troncs, branques, fullaraca, fems). Gairebé la totalitat de la planta està recoberta i reblida de pedres, exceptuant un conjunt d’estalagmites. La part més fonda es localitza a la comunicació amb l’avenc des Cérvol, a -15 m.
Els espeleotemes estan ben distribuïts, formant colades, banderes, estalactites, estalagmites i coral·loides recobrint alguns dels anteriors. També podem observar petites columnes en forma de copes apilades, fenomen ja comentat a VICENS et al., 2000. En qualsevol cas, totes les mirades es dirigeixen cap a l’espectecular estalagmita basculada. Els processos clàstics varen transformar dràsticament aquest sector de la fractura. Una gran sala aniria agafant volum i la proximitat de la superfície afavoriria una gran aportació hídrica just al punt on se situa l’estalagmita. No hem de descartar que el propi esfondrament de l’entrada tombàs l’espeleotema. Sigui quin sigui el cas, aquest va topar amb el propi sostre, detenguent la caiguda. Llavors, els precipitats es manifesten a la part de major inclinació en forma de cortines, mentres que al costat oposat se succedeixen esglaons de colada.
La penetració del llum afavoreix la vegetació d’interior, amb les omnipresents cianofícies. A la corona de l’estalagmita s’apreciaren alguns exemplars de llengua de cero (Phillytis sagittata).
AVENC DES CÉRVOL
Inventari: Calvià 4383845/464170-340.GNM.00 VI-III
El complex avenc des Cérvol-avenc des Coll de Son Camps està constituït, en dades practicables, per una fractura SO-NE d’uns 70 m de longitud i uns 30 m de desenvolupament projectat, assolint -34 m a la cota més baixa. El recorregut aproximat de l’avenc des Cérvol és d’uns 210 m.
Del coll de Son Camps davalla una pista menys evident en direcció NE, paral·lela a la que puja al puig des Revells. La seguirem uns 50 metres per fixar-nos a mà dreta en un conjunt d’alzines joves que creixen enrevoltant la boca de la cavitat (2’3 x 1’5 m).
Podem aprofitar una de les alzines per instal·lar una corda de 30 m que ens ajudarà a baixar per la relliscosa rampa de colada. Al fons d’aquest primer tram la fractura ha quedat obstruïda de sediments mesclats amb algunes escombraries. Si reconduïm la corda per la rampa de la dreta ens serà més còmoda la pujada.
Per tenir una visió completa de la gruta recomanampartir del peu dels dipòsits en direcció N sense perdre altura. Al llarg d’aquest tram podem observar com la fractura es troba tancada de blocs i pedres que impedeixen continuar el descens. A l’altra banda el pis està recobert de colada, esbrinant algunes formacions estalagmítiques ja a prop de la superfície. És bastant evident el trencament desraonable que han sofert les concrecions zenitals.
Després de passar sobre alguns blocs trobarem el pas des Fosquers, que ens permet salvar amb cura dos metres de desnivell. Compareixem a un sector bastant concrecionat, amb precipitats molt purs: banderes ben definides, colades pavimentàries i algunes formacions botrioïdals. Baixant en direcció SE trobam la part més decorada de l’avenc, amb gran nombre d’incipients fistuloses i una gran barrera estalagmítica que, afectada per la solifluxió, ha sofert un espectacular desplaçament. Barrejats amb dipòsits terrosos, trobam gran quantitat d’ossos.
Darrera la barrera podem baixar un fort desnivell. Els reajustaments mecànics de la cavitat han davallat el sòtil, deixant un tram baix que impedeix que redolin els clasts més enllà. Així passam a una zona de la fractura més neta, però sense concrecions. Desgrimpant per les rampes de colada arribam al límit de la diàclasi, doncs les escasses continuacions que surten d’aquí acaben tancant-se per tot arreu. D’aquesta manera, continuarem el perfil de la fractura en direcció S fins a topar amb un dipòsit de clasts i materials al·loctons des d’on s’aprecia l’entrada de la cavitat. Superant el con podem seguir davallant fins a la cota més baixa (-34 m), sense gaire interès, llevat de les restes de cérvol que es varen localitzar just en aquest punt. Sembla esser que els cérvols (Cervus elaphus), Popularment anomenats ceros o seros, ja eren presents, segons alguns autors, a la fauna de l’èpocatalaiòtica. Després de la seva caça indiscriminada, per mor del mal que feien als sembrats, es varen extingir al segle XVIII.
Tornant al con, podem continuar el perfil sense perdre altura, per pujar seguidament una potent capa de terra que probablement es correspongui amb una fase anterior que es va reblir. De fet, a la capa es varen observar més restes òssies.
Passam a una zona que ha adquirit un major volum pels reajustaments volumètrics afavorits per algunes capes bretxoses. El límit S està molt poc consolidat.
Si tornam a la rampa central podrem acostar-nos a un conjunt de colades parietals bastant espectaculars. Per accedir a la part superior hem de pujar fins a la rampa d’entrada i tirar en direcció SE. Els reajustaments mecànics han afavorit un sector més estable i amb precipitats abundants. La proximitat de la superfície i la generosa porositat del sostre poden arribar a recobrir tota la zona d’estalactites fistuloses. Ara per ara destacam belles colades parietals amb gran nombre de formacions botrioïdals i coral·loides.
Continuant en la mateixa direcció podem travessar una finestra oberta a una colada i entrar en una zona bastant caòtica. No molt enfora es troba l’avenc des Coll de Son Camps.
TEX DE ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca 1 GrupMallorca per Miquel Alexandre DOT 1 i Cristian Raúl SÁNCHEZ